Gran part de la reflexió estètica del segle XX ha estat dedicada a les condicions de recepció i creació dels productes i les actuacions de l'ésser humà, incloent-hi la manera com aquest s'apropia de la realitat que l'envolta. Arxius i museus conflueixen en aquesta reflexió, tot i que l'arxiu, com a projecte, ho conté tot sobre la part de la realitat que representa, mentre que el museu només fa pública una part de la realitat que exposa en les seves sales. Si la creació d'aquests portals, pretextos i ordenacions ha estat el mètode amb el qual la cultura occidental ha comprès, organitzat, posseït i manipulat la seva realitat –o l'aliena–, el pas següent hauria de ser utilitzar-los com un suport conscient per a narracions i ficcions realistes. Amb això es dissol la frontera aparent entre la creació del document, la seva exhibició en qualsevol mitjà i sobretot entre la realitat, el relat i la ficció.
Cultures d'arxiu és una narració guiada mitjançant documents, un recorregut a través de l'arxiu i la seva repercussió en les formes de recrear i entendre la realitat per mitjà de mètodes d'organització i accés a la informació. El projecte discorre a través de fragments de la cultura i l'art contemporanis implicats en els processos de producció de realitat que genera l'arxiu. Relata i representa aspectes de la dialèctica entre la creació i l'exposició de documents, de la seva troballa i publicació. Reflecteix una part del debat sobre la seva condició repressora i alhora mostra intervencions directes de narradors i artistes amb una intenció no marcada pel positivisme subjacent en qualsevol arxiu, document o mirada documental.