 |
|
Usuarios
|
|
|
|
|
|
Desarrollo
|
|
Untitled Document
Cultures d'arxiu
(octubre - noviembre de 2000
Fundació Antoni Tàpies, Barcelona)
- Recorrido
- Documentos
- Guía
Cultures d´arxiu:
memòria, identitat, identificació
(julio - septiembre 2002 Universitat de València. La Nau)
- Recorrido
- Boletín:
solicita nuestro boletín nº1 (gratuito, incluir dirección)
Culturas de archivo: fondos y nuevos documentos
(febrero - marzo 2003 Universidad de Salamanca. Palacio Abrantes)
- Recorrido
- Boletín:
solicita nuestro boletín nº2 (gratuito, incluir dirección)
Taller: arte, exposición, memoria
(octubre 2003. UPC, ETSAB. Barcelona)
Taller: arte, exposición, memoria II
(octubre 2004. UPC, ETSAB. Barcelona)
Culturas de archivo IV: representaciones
Febrero-abril 2005
Espacio-archivo
Monasterio de Nuestra Señora de Prado
Autovía Puente Colgante s/n
Fondo Ángel Ferrant
Patio Herreriano
Museo de Arte Contemporáneo Español
Jorge Guillén, 6
Sala de Referencia Planos y Dibujos
Archivo de la Real Chancillería de Valladolid
Chancillería, 4
Organización y producción: Junta de Castilla y León
Taller/Worshop: Culturas de archivo
Septiembre/September 2005
Universitat Politècnica de Catalunya
Escola Tècnica Superior
d'Arquitectura de Barcelona
- Visita al archivo districte Sants-Monjuic 28 septiembre 2005
Octubre/October 17-23 2005
KUNSTAKADEMIET I TRODHEIM
Fakultet for arkitektur og billedkunst
Lectures and workshop: Archive Cultures
Photogalleries:
- Lecture
-Temporary Library
- Visiting Legal Museum
- Visting Stadtarchiv
- Working on reference room
Participación en SEMINARIO DOCUMENTALIDADES. CGAC.
14 octubre 2006
ver más
Participación en el seminario "La imagen fantasma". Barcelona, Fundació Antoni Tàpies, 28 noviembre 2006
Participación en el simposio internacional "Revistas y Guerra". MNCARS, enero 2007
ver más
Ideas recibidas
Un vocabulario para la cultura artística contemporánea
Curso-programa de conferencias
MACBA Octubre/October 2008
Archivo: el acceso al saber/poder y las alternativas a la exposición
ALLAN SEKULA.
ver más
Conversaciones abiertas Dictadura, Arte y Archivo
Casa Amèrica Catalunya. c/ Còrsega, 299. Barcelona
7/8/9 OCTUBRE 2008 www.americat.net
Programa
Libro Santiago Roqueta. Co-edición y concepto.
El libro constituye un montaje de documentos imágenes y rastros dejados por S.R. en su actividad profesional y docente.
Follow more events at amateurarchivist.calendar |
|
|
Concepte, coordinació i edició
Jorge Blasco Gallardo
Pilar Cós i Riera
Recerca i entrevistes
Pilar Cós i Riera
Carolina B. García
Disseny i realització
Nieves Berenguer Ros
Mario Berenguer Ros
El libro constituye un montaje de documentos imágenes y rastros dejados por S.R. en su actividad profesional y docente.
Distribuye ACTAR www.actar-d.com
A pesar del carácter evidentemente biográfico, podríamos decir que éste es un libro sobre
Barcelona. Una Barcelona que ha permanecido más bien oculta, discretamente apartada
en los recuerdos de los que participaron de ella, y en cajones, álbumes y carpetas de
amigos de Santiago Roqueta Matías.
El recorrido por las intervenciones expositivas y efímeras en las que participó es una suerte
de curva de la emoción de lo que Barcelona ha sido, fue y es.
Santiago estaba presente con energía en una época de profunda actividad con medios que
distan mucho de la orgía de presupuestos que acostumbra a tener hoy la ciudad para sus
grandes eventos. Frente al joven que busca trabajo, el joven que se lo inventaba participando
de la ilusión de los últimos años de una dictadura gris y de la alegría de los primeros
años de la democracia.
Los ejemplos están aquí, en esta suerte de recolección de documentos y huellas que
constituyen este volumen. De Alberti a Jaime de las Heras hay todo un mundo, y es justo
pensar que en la biografía profesional de una parte del trabajo de Santiago queramos
ver reflejado un recorrido de una Barcelona plena de entusiasmo que se apaga con la
construcción de las nuevas instituciones que acapararán la capacidad de producir.
Sólo hay que pasear este álbum de recortes para entender esta curva. Primeras intervenciones
llenas de ingenio y entusiasmo, Snark Bazaar, Snark Desing, iniciativas salidas de la
intención y no de la subvención. Pero también hay que ver como Santiago se va escondiendo,
escondiendo en una Barcelona que se escapa, y como se refugia poco a poco en su tarea
de profesor de dibujo, esa disciplina que con tanto saber ha enseñado durante años,
una disciplina que lo construyó desde muy joven y que está presente en la forma de pensar
todos sus trabajos.
De la ilusión al camuflaje, quizá sea el camino seguido por Santiago, por no decir cierta
desilusión. El trabajo con el que termina este libro, la exposición de trabajos de Jaime de
las Heras, es una buena muestra de ello. Un Santiago oculto, en medio de una Barcelona
que ya no se recuerda a sí misma.
Ésta quería ser una introducción a la Barcelona de entonces y a la de ahora, pero al final
no se puede prescindir de la biografía para narrar una y otra, y la de Santiago Roqueta
Matías participa de todo lo que aquí se quería decir: ilusión, desilusión y reinado final
de la institución por encima del individuo o individuos que crean.
Jorge Blasco Gallardo
---------------------------------------------------------------------------------------------------------
L’efímer com a ofici pot ser un títol equívoc. Cap de les activitats dutes a terme per Santiago
Roqueta, des que s’implica en els estudis d’arquitectura, s’esgota temporalment. Tot el que
elabora intel·lectualment, formalment o idealment, construeix un recorregut diversificat, sòlid
i fràgil alhora, ineludible, innovador, transgressor i deslocalitzat.
Santiago Roqueta, a finals dels anys seixanta, obre un procés personal per a la pràctica d’una
professió que abraçarà els marges de l’art i de l’arquitectura. Una experiència pròpia i molt
personal en què la ironia i una bona dosi de surrealisme la qualifiquen especialment.
El tret de sortida es produeix el 1969, quan David Ferrer, arquitecte tot just titulat que pertany
a l’informal grup SADE ,1 rep un primer encàrrec institucional i d’abast públic per part de
la Comissió de Cultura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya: l’exposició homenatge al poeta
Rafael Alberti, encara exiliat a Roma.
A partir d’aquest projecte es marquen les primeres bases de treball de l’obra de Santiago
Roqueta. Des d’aquest primer moment i fins al final de la seva obra, treballa amb col·legues
i renuncia al reconeixement com a autor, un reconeixement que molt sovint és de culte personalista
a l’entorn de l’art i de l’arquitectura.
Per a Santiago Roqueta el que ha de prevaler en tota obra, independentment de l’àrea geogràfica,
l’escala, el tema, la complexitat, la rellevància del client, la repercusió ciutadana, etc., és la
capacitat inesgotable de ser motiu de recerca dels orígens de l’arquitectura, de l’art i del disseny.
Busca respostes essencials i simplifica al màxim tota complexitat implícita en el treball.
Els criteris emprats són sempre arquitectònics i, tant en el procés de treball com en el resultat
obtingut, la composició geomètrica bàsica pot ser subtilment transgredida i l’escala de la
intervenció subvertida voluntàriament. En la pràctica constant i persistent del seu ofici intervé
sempre un joc constant d’oposicions –dens i lleuger, clar i fosc, fràgil i contundent, lluminós
i opac, elegant i directe, negre i blanc, suau i abrupte, geomètric i orgànic, realista i abstracte,
planer i virtuós, sobri i disbauxat, neutre i condensat, desmesurat i contingut–. I, tot i l’aparent
inestabilitat, subtilitat i difícil aprehensió, el resultat final adquireix un grau important de
solidesa i, sobretot, d’atemporalitat.
L’entorn civil, professional, polític, cultural, és gris. És el final rabiüt del franquisme i l’esperança
jove d’un espai més obert i lliure. Les eines de treball són precàries, la matèria primera escassa,
els pressupostos econòmics minsos, les capacitats d’inversió en cultura pràcticament nul·les.
Enfront d’aquestes condicions restrictives, la resposta de Santiago Roqueta és contundent,
clarament revolucionària i, sobretot, despresa de qualsevol formalisme innecessari. El concepte,
la idea precisa, el fet aparentment més evident són punts de partida i final.
Santiago Roqueta és un més que notable dibuixant. La seva mirada aguda, d’au de presa, el
fa observador crític avesat i propositiu, capaç de formular la pregunta idònia i dotat, per tant,
per oferir la resposta premonitòria.
La clau del seu ofici és l’aparent immediatesa de les solucions que aplica als reptes
constants de la seva obra. Això és fruit d’un llarg procés de maduració, construït des d’una
ambició intel·lectual immensa i que de cap manera respon al model de frivolitat alliberada
que en aquells moments alimenta uns cercles pluridisciplinaris que es fan protagonistes
de la història i de la nit barcelonina.
En Santiago obre altres trajectòries artístiques i arquitectòniques, treu a la llum obres i autories
que han estat infravalorades, abandonades, recusades, mal interpretades o senzillament
desconegudes.
Obres i artistes a qui Santiago Roqueta difon i empeny, del de començament dels anys setanta,
a través de la seva unipersonal editora Snark Design, de la seva secció de disseny a la
revista Hogares Modernos i des de la seva didàctica permanent a l’Escola d’Arquitectura de
Barcelona, les escoles Eina, Elisava, Llotja i des de la plataforma del Foment de les Arts
Decoratives (FAD).
Hem rastrejat arxius, capses, caixes, biblioteques, records d’amics, de col·laboradors, retalls
de premsa, clixés fotogràfics i, sobretot, els escrits que en Santiago ens ha deixat per explicar
la seva dedicació vital. Aquestes “paraules en directe” són les que acompanyen els documents
gràfics que hem aconseguit rescatar. Són transcrites literalment dels comentaris a la seva obra
que el Santiago va escriure a manera de currículum vitae en presentar-se a les oposicions a
professor titular (1984) i a catedràtic (1989) a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
Hem entrevistat alguns dels seus col·legues, amics i col·laboradors.2 Han estat unes converses
entranyables de les quals hem fet un resum molt condensat per permetre acabar de perfilar
l’activitat, les intencions i els interesos del Santiago en aquest ofici.
El que presentem aquí, amb aquesta edició, és un recull de documents que expliquen l’inici
d’una trajectòria encaminada a donar resposta a l’exercici d’una professió en construcció.
És l’ofici i la pràctica de l’efímer de què Santiago Roqueta, sovint acompanyat per complicitats
positives variades, ens ofereix un bon ventall d’exemples, amb una vitalitat sorprenent i uns
resultats que encara avui transmeten saviesa, professionalitat, rigor i una gran dosi gratificant
d’ironia.
Pilar Cós
1 Un grup d’amics, lectors de sotamà de Justine i altres obres del marquès, tots ells estudiants de l’Escola d’Arquitectura de
Barcelona i gairebé tots titulats de feia poc, entre els quals David Ferrer, Santiago Roqueta, Lluís Samaranch, Carlos La Puente...
2 En aquest tema, agraïm molt especialment la dedicació i el suport de José Corredor-Matheos, David Ferrer, Mariona Gallén,
Emili Donato, Sílvia Gubern, Carlos La Puente, José Manuel Méndez, Gabriel Mora, Fernando Ramos i Lluís Samaranch
|
| |
|
|
